Plor per Catalunya
Ja estem on mai hauriem d'haver estat. Barcelona ardent pels quatre costats. Els politics fent les seves comptes. Els medis desinformant com mai abans. Els unics interlocutors vàlids a la presó. Els radicals multiplicant-se de manera inexplicable i a pedrades amb la policia. La vida completament colapsada. L'imatge de la ciutat, de la regió y del pais a nivells vergonyosos. La gent normal patint. Tot això aconseguit en temps record per dirigents ineptes que mai han estat capaços d'entendre el que estava passant. Un poble exacerbat i dividit a parts iguals. Decisions inaceptables i ara per ara, un risc realment incalculable del que pot passar. No es pot jugar amb la gent tal i com s'ha fet i ara, espero equivocar-me, només estem a l'espera de rebre la primera notícia d'un policia o un manifestant mort als carrers de l'Eixample. Democràcia és votar i acceptar el que el poble diu. No és tan complicat d'entendre. Aplicant esta simple màxima, probabl