Plor per Catalunya


Ja estem on mai hauriem d'haver estat. Barcelona ardent pels quatre costats. Els politics fent les seves comptes. Els medis desinformant com mai abans. Els unics interlocutors vàlids a la presó. Els radicals multiplicant-se de manera inexplicable i a pedrades amb la policia. La vida completament colapsada. L'imatge de la ciutat, de la regió y del pais a nivells vergonyosos. La gent normal patint. Tot això aconseguit en temps record per dirigents ineptes que mai han estat capaços d'entendre el que estava passant. Un poble exacerbat i dividit a parts iguals. Decisions inaceptables i ara per ara, un risc realment incalculable del que pot passar. No es pot jugar amb la gent tal i com s'ha fet i ara, espero equivocar-me, només estem a l'espera de rebre la primera notícia d'un policia o un manifestant mort als carrers de l'Eixample.

Democràcia és votar i acceptar el que el poble diu. No és tan complicat d'entendre. Aplicant esta simple màxima, probablement no estariem aqui a on estem. 

Espanya pot canviar les seves lleis de manera democràtica. Espanya podria votar ser una República, un estat 100% centralista, un estat d'extrema dreta o una monarquia totalitaria. No som res d'això. Som el que som i tenim un estat autonómic que dona poder a les regions. Això es llei. No es posa i es treu quan no ens agraden els resultats.

  • Catalunya va votar un estatut. El poble el va acceptar a les urnes. L'Estatut no es va aplicar. Principi de tot.
  • Jo si crec que Catalunya ha aleccionat als seus ciutadans i als seus nois a les escoles i a traves de TV3. Però ... les lleis espanyoles van permetre-ho i no hem fet sino mirar a l'altre costat. Tothom volia els vots de Pujol a Madrid. Ara ja és tard. L'història apresa per milers de joves a Catalunya és la que és i no es canviara a cop de porra. Espanya m'oprimeix, Espanya s'en porta els meu diners, jo no tinc res a veure amb un espanyol. Discurs de l'odi constant ... massa tard per reaccionar.
  • Catalunya ha estat dirigida per decades per un partit burgés que va trobar acomodament a l'Estat ... robant els diners del ciutadans. Res nou a Espanya tot s'ha de dir. La perdua d'aquest acomodament i l'arribada d'altres politics/activistes per l'independentisme capaços de connectar amb gran part de la ciutadania ha canviat l'escenari completament.
  • Els últims anys, Catalunya ha votat regularment a eleccions de tota mena. Mai l'opció independentista ha guanyat amb un marge que es podria considerar suficient per trencar les relacions amb l'Estat.
  • Catalunya va posar en el poder a un independentista radical del mateix partit burgés mencionat previament. L'únic mantra va ser exacerbar a una part de la població amb un únic objectiu de desconnexió amb l'Estat. 
  • Les decisions d'aquest govern - simplement il.legals en molts casos - han dividit la societat definitivament, provocat un constant enfrentament amb Espanya i han radicalitzat encara més als partidaris de una escissió complerta
  • Espanya en resposta, ha tingut a presó durant dos anys sense judici a representats elegits a eleccions per aproximadament la meitat de la població catalana. Ara Espanya els ha condemnat a penes similars a les de qualsevol terrorista o assassí

La conclusió és que els interlocutors no són vàlids. La conclusió és que tenim un clima de guerilla als carrers de Barcelona. La conclusió és que tenim aturs, carreteres tallades i una total i absoluta falta de comunicació entre institucions. El President dels catalans obvia al 50% de la seva població i com radical que és, veu la guerrilla com un mal necessari que complementa l'independentisme pacífic. El President d'Espanya ni es planteja una negociació. Enviem més policia per contenir les revoltes. La ja completament esgotada policia que es veu al mig de tot aquest aldarull. Questionada constantment als telediaris com si algú sapigués que és això de contenir milers de persones al carrer. Estem a un pas de parlar d'exèrcit, tocs de queda o anul.lació de les institucions legalment donades.

Senyors, seieu. Realment creiem que podem mantenir aquesta situació sense tenir alguna desgràcia aviat. Votar amb garanties no és perillós. És escoltar el que el poble vol. I, senyors, no oblidin que allò que el poble vol, és el que s'ha de fer. Agradi o no. Senyors, seieu.

Comentarios

Entradas populares